 |
| masdelscodols.blogspot.com |
Una pedra al fons del riu,
blanca i rodona,
filla de l’aigua de desgel,
veu passar les nuvolades
contra el blau infinit
i observa el pas dels astres
en la foscor.
Mentre la miro absort,
un raig de sol ens il·lumina
amb una llum blanca i rodona.
Arrapats contemplàvem,
extasiats,
el reflex tornassolat
de les bombolles
que el Pep Bou bufava
amb les pipetes o esventava
amb els cèrcols i els cordills.
Esferes que s’inclouen,
murs que es desclouen
al contrallum.
Esquitxos d’aigua sabonosa
quan delicadament esclaten,
fum que s’esvaeix
en la penombra.
Membrana tremolosa
d’alè i de saliva, entre tu i jo.
Tu fumaves i jo no.
L’olor del tabac em basquejava
però et vaig fer una calada intensa
fins encendre’t la brasa
i vaig deixar anar la teva fum,
fent volutes de mots inconfessables.
 |
| tabaquismo.com.mx |
fato del temps 