Ciclops de ferro esberlen un vers amb cada galtada,
han conquerit les serres del Boix i del Coll de l’Alba.
La pedra, rendida, no mira.
La terra, sotmesa, no parla, calla la seva memòria humana.

Camins tallats escriuen interrogants que ningú respon.
Destrals de botxins blancs capen mascles i senglars,
los dúvols i les raboses ja han estat executats.
L’olor de l’espígol i del romer roman ajupida a dos pams d’enterra.

Brunzits sincopats alteren el ritme dels vents,
han foragitat los cants dels moixons i de les plegadores d’olives.
Acúfens barrinen l’oïda ensordida.
Los aerogeneradors no fan bona poesia.