Els primers freds

Aquella dona que encara tempteja
els passadissos angostos de la incertesa,
aviat visitará les sales blanques
de sostres altíssims
que els ulls no podran abastar.
Lluernaris emmarcaran el seu perfil
com un retrat a l’aiguafort
gravat per un mestre del Renaixement.
Les passes retronaran pel prosceni,
els aplaudiments de l’últim concert,
caient encara des dels palcs
com pètals d’olor, sobre l’escenari desert.
Les darreres notes com un refilet
que fa borronar les branques del meu arbre nu.

IMG_16175350720688

 

Vanitats tapen vergonyes

Vanitats tapen vergonyes.

Vagareja la pantalla il•luminada, la mirada vàcua
i arrossega pels cabells la identitat impostada.

Triomfs disfressen frustracions.

Llisca sobre el vidre, el dit que no té qui el mana
resseguint un perfil, absent d’ànima humana.

Confessions amaguen mentides.

Repeteix fins la basarda estereotips sense sentit,
dictats pel creador del programa.

Versos camuflen silencis.

Pontifica consells i sentencia obvietats
des de l’estultícia absoluta.

Complaences oculten misèries.

Esgarrapa, l’ungla bruta de ressentiment
i es retreu cap als pantans de la covardia.

Amors clouen insatisfaccions.

Aviseu-me quan quedeu un dia
per desfilagarsar les xarxes socials
i riure de nosaltres tot bevent unes cerveses.

 
vanitats
foro-ptc.com