Les paraules que s’evaporen tot just dir-les,
es condensen en un núvol de tempesta
i es precipiten barrejades en un xàfec d’estiu,
si abans una ploma més alta no les atrapa
en el seu vol acrobàtic.
 |
| biggerdot.com |
Els pensaments perduts abans d’escriure’ls,
de tan eteris, defugen el paper i els llavis,
i s’escampen incorporis en la infinitud del temps,
on els trobarem en un vòrtex d’idees genials,
quan ja no ens faran cap servei.
de tan eteris, defugen el paper i els llavis,
i s’escampen incorporis en la infinitud del temps,
on els trobarem en un vòrtex d’idees genials,
quan ja no ens faran cap servei.
fato del temps 
Sense cap mena de dubte tens fusta de poeta.
https://fotent.wordpress.com/2011/05/03/els-llibres-del-rif/
M'agradaM'agrada
Gràcies. De vegades em sento poeta de fusta.
M'agradaM'agrada