Vanitats tapen vergonyes.
Vagareja la pantalla il•luminada, la mirada vàcua
i arrossega pels cabells la identitat impostada.
Triomfs disfressen frustracions.
Llisca sobre el vidre, el dit que no té qui el mana
resseguint un perfil, absent d’ànima humana.
Confessions amaguen mentides.
Repeteix fins la basarda estereotips sense sentit,
dictats pel creador del programa.
Versos camuflen silencis.
Pontifica consells i sentencia obvietats
des de l’estultícia absoluta.
Complaences oculten misèries.
Esgarrapa, l’ungla bruta de ressentiment
i es retreu cap als pantans de la covardia.
Amors clouen insatisfaccions.
Aviseu-me quan quedeu un dia
per desfilagarsar les xarxes socials
i riure de nosaltres tot bevent unes cerveses.
 |
| foro-ptc.com |
