L’ombra del garrofer (narcopoema)

IMG_20141117_191320

Gerretes de mel
regalimen l’almívar
que liba una papallona,
polzim brillant a l’ombra del garrofer,
batent les ales com ventalls,
ulls parpellejants que em miren sense veure’m.

De la meva boca es desenrotlla
una probòscide delirant
amb les notes d’una escala cromàtica.
Arriba encuriosit un gos poeta
que em menja de la mà
un grapat de síl·labes seques.

És lo gos d’un amic pintor
que em mira sense veure’m
i pinta indolent amb els fluids nacrats
d’una cucafera vella,
tot tacat de colors impossibles,
sobre la crosta d’un musclo de riu.

Les olives farcides d’apòstrofs
i un cal·ligrama de garnatxa
s’escalfen sobre la taula.
Em miro sense veure’m, en un mirallet
de petxinetes i caragolins,
la boca plena de gust de garrofa.

La sorra humida de la ribera se m’empassa
i del melic em surt la font de Montjuïc
amb tota la seva esplendor de llums i colors.
Peixets salats de galeta
em mosseguen les cascàrries.
Tinc ronya als peus.

Advertisements

Un pensament sobre “L’ombra del garrofer (narcopoema)

  1. Retroenllaç: El garrofer | Fotent's Blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s