A través del cataclec dels canutets de la cortina,
s’escola l’olor del gessamí pels racons en ombra,
la lluna escampada sobre les flors de les rajoles hidràuliques.

Compassos  i interferències d’una emissora molt llunyana
bressolen el son de la gent de la casa
entre els llençols de fil i els matalassos de palla.

Una llibreta, el paper en blanc esgrogueït
i el mateix bolígraf de tots els estius, dormen en el buit
de la vella taula querada del menjador.

El cruixit de l’hamaca de fusta i de lona
sobresalta el dragonet de la paret, apostat en la solitud d’un cercle de llum,
esperant per empaitar una ombra fugissera.