Lliscant les hores

Les hores em marquen, i els quarts i les mitges.
Sagetejo de braços i cames, enclavat al cercle blanc.

Cada quinze cabòries faig un toc de campana,
però cada quart, salto o llisco per no caure en la monotonia.

Amb la suor de l’engranatge potser escriuré un cal•ligrama.
La una, les dues, les tres, la resta no importa, dong dong.

Frisso per saber què mou aquest mecanisme tan exacte com inútil.
La resposta la té un raig de sol que em fereix els ulls i atura el rellotge.

lliscant
Ingmar Bergman. “Smultronstället” (Maduixes silvestres), 1957
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s