Les hores em marquen, i els quarts i les mitges.
Sagetejo de braços i cames, enclavat al cercle blanc.

Cada quinze cabòries faig un toc de campana,
però cada quart, salto o llisco per no caure en la monotonia.

Amb la suor de l’engranatge potser escriuré un cal•ligrama.
La una, les dues, les tres, la resta no importa, dong dong.

Frisso per saber què mou aquest mecanisme tan exacte com inútil.
La resposta la té un raig de sol que em fereix els ulls i atura el rellotge.

Ingmar Bergman. “Smultronstället” (Maduixes silvestres), 1957