La Barbie arrossega el desconsol amb la seva melena rossa, nua sobre el seu cavall descomunal, com una Lady Godiva de policlorur de vinil, mentre el Kent sadolla els seus instints de macarra amb la guarra de la Nancy, darrera l’escalèxtric.
Els titelles reciten poesia per la finestra del teatret de cartró, però el públic no s’els escolta.
El peluix esgarrapa amb l’urpa el cul d’una guitarra sense cordes i esmussa la fada bona, que li riu totes les gràcies, encavalcada al seu damunt.
Els legos i els playmobils s’esbatussen cruentament i es desmembren en un clic-clac eixordador.
L’Action Man i el Madelman es miren dolçament, sota els últims raigs de sol, dalt del clos del Fort Comansi.
Quan se sent la clau al pany, es fa un silenci pesant, les veus infantils s’escampen per tots els racons de la casa.
S’han acabat les vacances, per tothom.

tecnosegura.net