Viatge de setembre

No s’ho acabava de creure, la Teresa, regirant-se cap al foc, de poc que no hi estavella el topí que portava, ple d’aiguardent. El secretari de l’amo s’estava palplantat a la porta, més per por que per prudència i restava en silenci un cop anunciat el desnonament a la masovera de la casa. Només calia una firma en el document de notificació i la seva feina s’hauria acabat i marxaria alleujat i al galop cap a ciutat.
Però la Teresa no li feia cas, ja havia oblidat la seva presència i ara s’estava arrepenjada a la finestra, la mirada perduda per les obagues i els pensaments vagant entre les vaques acabades de vedellar i les bales de palla per recollir abans de les pluges.
Tota una vida de suors i treballs damunt d’aquella terra que ara la foragitava com si fos una intrusa a casa seva.
Va veure el Miquel a través de les aigües dels vidres, com si ara fos, que menava el ramat cap a les pastures, amb la grandesa d’un semi-déu i com amb la mà li enviava un petó que a ella li arribava perfumat d’herba fresca. El va veure segant els prats d’alfals amb la dalla esmolada i com de lluny estant, li arribava la calidesa del seu somriure, que li feia tornar els colors a la cara.
Una llàgrima resplendent sobreixia d’aquells ulls que havien romàs apagats fins aleshores i a mida que li regalimava per la galta, sense eixugarse-la, va anar trobant el consol i la força per signar aquell paper miserable i emprendre, plena de passat i de futur, una nova vida sense servituds, lluny de la masia.

viatge
Russell Drysdale. “The drover’s wife”, 1945
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s