Un orgue estrident
ressona per la ciutat
quan cau la fosca.
Alè primari,
guia intangible del riu.
Demiurgs de la vall.
Demiurgs de la vall.
Papers s’enlairen,
giravolten i cauen,
joguets del mestral.
Esmola els sentits
i torna la pell fina,
este vent de dalt.
Travessàvem junts,
amb les mans fetes un nus,
el mur transparent,
mirant lo cel roig del Port,
des de les pedres del pont.
 |
| garciguti.blogspot.com |
fato del temps 