 |
| geordiebikes.wordpresss.com |
Diumenge al circuit de Castle Combe, un raig de llum esmorteït il·lumina les últimes voltes de les motos sobre l’asfalt.
Faig un cafè a la barra del pit-lane, bressolat entre The Kinks i el bràmul dels motors revolucionats.
Atures la Triton davant meu amb un cop de gas i plantes el cavallet de la teva icona del cafè racing, mentre et treus el casc.
El sol es pon en les xicanes del teu cabell de coure cromat i t’acostes somrient.
M’embriaga la teva olor de cuir i d’adrenalina, barrejada amb la gasolina que ens impregna.
No ens haviem vist mai però recordo la teva mirada còmplice dels meus somnis adolescents.
Et demanes un cafè i intercanviem banalitats sense parar de riure mentre els teus amics de Bristol esgoten els seus dipòsits.
Torno cap a casa per Hartham Line, seguint el far groc de la meva Royal Enfield.
Embadalit, se m’escapa el significat al·legòric de la semblança dels nostres dorsals, vint-i-sis i trenta-sis, pintats als carenats.
Només puc afermar una idea, em pregunto si podré estalviar prou aquesta setmana per plantar cara a les Norton dels teus amics, diumenge que ve, fins al crepuscle.
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.